La miserable, però eterna, historia de la censura
Setembre 30, 2009
La censura és un ens endimoniat que s’ha anat adaptant a qualsevol societat de la historia, imperi el sistema polític que sigui, peti qui peti. Actualment, vivim en una època en que ens vanagloriem de ser uns demòcrates exemplars, tolerants al 100% i acèrrims defensors de la lliberta d’expressió. Bé, de cara la galeria, perquè la censura i el intromissió política en els mitjans de comunicació intenta estendre els seus tentacles fins al fons de l’oceà. Llegeix la resta de l’entrada »
Tots som Arenys de Munt…
Setembre 14, 2009
Cartell de la consulta
14 de setembre de 2010, un dia després de la primera consulta de la historia sobre la independència del Principat de Catalunya.
La pregunta? Està d’acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?
SÍ o NO Llegeix la resta de l’entrada »
Benvolgut Sabino Arana
Març 10, 2009
Sabino Arana
Actualment se’t recorda com el pare del nacionalisme basc, qui va encunyar el terme Euzkadi en detriment del denominatiu Euskal Herria, defensat per l’esquerra abertzale i per ETA. També reps nombroses crítiques per haver considerat que existia una suposada raça basca superior a la resta d’habitants de l’Estat espanyol. Jo no penso entrar a valorar les teves tesis, només et vull escriure una carta per explicar-te com estan les coses al teu estimat país.
Pau
Nicaragua, negre i vermella
Gener 2, 2009
Després de nombroses lluites entre lliberals i conservadors i del llarg llinatge de la família Somoza, Nicaragua va veure arribar el 19 de juliol de 1979, amb esforços i lluita la seva Revolució. Una història recent, captivadora d’un poble ple d’amor i valentia, que lluità per aconseguir la llibertat.
Júlia
Apatia
Desembre 18, 2008
La ciutadania cada s'està convertint cada cop més en ovelles de ramat dominades per un pastor anomenat apatia.
El diccionari normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) defineix la paraula apatia com un “estat anímic de qui res no commou” , o bé, “mancança d’interès, d’energia, indolència”. Actualment el catalanisme i la societat en general estan cada vegada més impregnats d’una apatia que estén el seu domini compassió. L’eficàcia apàtica potser és hereva de l’estratègia del PSC, un partit amb el que podem estar o no d’acord però al qui s’ha de reconèixer l’èxit d’un think thank (els anomenats laboratoris d’idees, com les FAES amb el PP) que ha obtingut uns resultats històrics a Catalunya.
Pau
Resitència democràtica
Maig 12, 2008
Francesc Argemí, Franki, en un acte reivindicatiu a favor dels Països Catalans.
El passat dissabte 10 de maig es va celebrar a la capital del Principat una manifestació en favor de l’alliberament de Francesc Argemí, conegut amb el sobrenom de “Franki”. Es tracta d’un cas més de perversió democràtica per part d’un Estat torturador que vol demostrar la seva força a tots aquells que mirin més enllà de la bandera espanyola i la monarquia. Han convertit Franki en un pres polític català acusat d’ultratge a la bandera imposada -fet pel qual la llei només contempla una multa econòmica i en cap circumstància un empresonament-, i l’han condemnat a 2 anys i 7 mesos de presó per uns suposats delictes d’atemptat a l’autoritat i desordres públics.
Pau
Podem estar pitjor del que estem?
Abril 8, 2008
Zapatero + Rajoy: la fusió entre les dues Espanyes, molt més semblants del que pretenen aparentar...
El debat d’investidura per fer president a José Luis Rodríguez Zapatero ja comença a confirmar els pitjors presagis per a Catalaunya i un Estat de les autonomies on les minories siguin respectades. El president epsanyol només va citar al Partit Popular durnat el seu discurs sense al·ludir ni una vegada a cap partit polític català, basc, gallec o canari. Zapatero, el gran embaucador, perfila els pactes d’estat amb el PP i ofereix una relació de mà estesa a un Rajoy que es veu obligat a ensenyar a la galeria la suposada renovació moderada del seu partit. A socialistes i populars per igual, els interessa acabar amb el pes dels partits nacionalistes i de les altres forçes que encara barren el pas a la bipolarització total.
Pau
Macagoncony!
Abril 8, 2008
L'única via capaç de d'alliberar Catalunya: el pacte nacional
Els catalans tornem a caure en el mateix parany de sempre, o potser és que sempre hem estat abonats als laxants. En comptes d’unir forces per portar Catalunya a un horitzó de més sobirania, restem hipnotitzats en el poder i en divisons internes que només dilueixen la força dels nostres discursos. Però això ja fa temps que dura: la Catalunya endins i la Catalunya enfora de Prat de la Riba i Francesc Cambó, va ser traspassada a CiU per mitjà de Jordi Pujol i Miquel Roca, mentre que ara l’han heretat els impotents Mas i Duran.
Pau
