s’estiu
Juny 1, 2009

Relax i vitalitat, blau i verd, puresa i llibertat, i a tu que et suggereix?
És màgica, quan abans d’arribar l’agost reposa les seves aigües tranquil·les i transparents.
-El cel ple d’estels, -mira una estrella fugaç!! –l’has vista??
- demana un desig, corre ràpid. –shhh, no el diguis en veu alta, que sinó no es farà realitat!!
L’horitzó és immens, no té fi.
No existeix un lloc igual, un indret tan ple de puresa i tranquil·litat, o potser és que encara no l’hem trobat.
… però mentrestant, hi seguirem tornant…
Júlia
La vellesa
Març 1, 2009

Innocència i vellesa, bellesa i maduresa. Aquests termes els defineixen, ells tenen l’experiència que d’altres voldrien, han viscut altres temps, altres èpoques. Han treballat de manera incondicional per superar temps difícils, temps de post guerra.
Papallones
Gener 28, 2009
Mariposas
Silvio Rodríguez
Hoy viene a ser como la cuarta vez que espero
desde que sé que no vendrás más nunca
he vuelto a ser aquel caudal del aguacero
que hizo casi legal su abrazo a tu cintura
y tu apareces por mi ventana
suave y pequeña, con alas blancas
yo ni respiro para que duermas
y no te vayas. Llegeix la resta de l’entrada »
Somriures
Gener 12, 2009

Sovint, quan caminem pel carrer creurem somriures amb desconeguts, a vegades ens fa sentir una mica més interessants, ens alegra, ens transmet una infinitat de sentiments, altres vegades és simplement, un instant fugaç de connexió.
Júlia
Què és l’amor?
Gener 12, 2009
Allò que mou el món, la unió entre les persones en la seva màxima essència, el que fa bategar el cor amb més intensitat i possibilita que la felicitat impregni totes les parts de nosaltres.
Les persones podem transmentre amor a totes les coses que fem, només cal creure-ho i actuar en conseqüència… perquè l’amor és una militància, és un objectiu, és un dels grans perquès de la vida, segurament l’imprescindible i primordial.
Pau
Apatia
Desembre 18, 2008

La ciutadania cada s'està convertint cada cop més en ovelles de ramat dominades per un pastor anomenat apatia.
El diccionari normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) defineix la paraula apatia com un “estat anímic de qui res no commou” , o bé, “mancança d’interès, d’energia, indolència”. Actualment el catalanisme i la societat en general estan cada vegada més impregnats d’una apatia que estén el seu domini compassió. L’eficàcia apàtica potser és hereva de l’estratègia del PSC, un partit amb el que podem estar o no d’acord però al qui s’ha de reconèixer l’èxit d’un think thank (els anomenats laboratoris d’idees, com les FAES amb el PP) que ha obtingut uns resultats històrics a Catalunya.
Pau
