La miserable, però eterna, historia de la censura
setembre 30, 2009
La censura és un ens endimoniat que s’ha anat adaptant a qualsevol societat de la historia, imperi el sistema polític que sigui, peti qui peti. Actualment, vivim en una època en que ens vanagloriem de ser uns demòcrates exemplars, tolerants al 100% i acèrrims defensors de la lliberta d’expressió. Bé, de cara la galeria, perquè la censura i el intromissió política en els mitjans de comunicació intenta estendre els seus tentacles fins al fons de l’oceà.
Les portades dels darrers dies tracten abastament una notícia que té molt a veure amb la censura i el control polític dels mitjans de comunicació. Des del naixement del poder i de les institucions que el volen acaparar, sempre ha existit una voluntat de controlar aquells que diuen la veritat. Ja va passar amb els règims totalitaris de Hitler, Franco o Stalin, creadors de la premsa propagandística i experts en la repressió informativa.
Avui en dia, en un ‘primer món’ on suposadament ja no hi ha dictadures, són habituals els casos d’abús de poder per part dels governs, partits polítics o multinacionals. I dic ‘primer món’ perquè es veu que és el que som però, si voleu que us digui la veritat, no estem gaire del lluny del segon, el tercer i el dinovè. El famós tripartit, aquell que sempre farda de ser un Govern d’esquerres modèlic, s’ha empastifat al sortir a la llum uns informes secrets on els consellers encarregaven el seguiment dels periodistes que els feien la guitza. Els ‘auditats’, entre d’altres, són:
Francesc Marc-Àlvaro (La Vanguardia), Iu Forn (Avui), Vicenç Villatoro (Avui), Vicent Sanchis (Avui), Antoni Puigverd (La Vanguardia) o Pilar Rahola (La Vanguardia).
O, almenys, els noms que s’han fet públics, perquè m’hi jugo el coll a que de ben segur que n’hi ha molts més sota la manta. Una dada, no us estranya que no hi aparegui cap periodista del PSOE-riódico? A mi gens: és de domini públic que la seu no oficial del diari està situada al carrer Nicaragua i que el consell de redacció l’integra la cúpula del PSC. Amb això no vull dir que l’Avui o La Vanguardia siguin uns angelets, ja que de ben segur farien el mateix amb ERC o CiU. Jordi Pujol devia fer el mateix però era molt més llest que Montilla i no se li escapava de les mans…
Ja ho veieu, estem tots controlats, però de totes formes és inadmissible que un Govern es gasti, per anomenar un dels múltiples casos, 27.000 € que paguem els ciutadans per ‘auditar’ els periodistes que no són de la seva corda. O que el totpoderós Joan Puigcercós encarregui un informe de 13.000 € per valorar quina és la repercussió del seu doble polonès en la seva figura mediàtica.
On estem anant? Quina mena de país ens pensem que som? Sempre he cregut que un dels símptomes que determinen la salut política d’un país, és la seva llibertat de premsa i d’expressió, fet que per desgràcia es vulnera massa sovint a Catalunya i al món.
Reflexionem-hi si us plau, reflexionem-hi…
setembre 30, 2009 a les 9:39 pm
Cal reflexionar-hi, realment fa pena o més ben dit fàstic, la democràcia d’avui, ja que queda tapada, engollida per aquest govern que només fa que cagar-la!! Indignant
El pitjor és que els seguim votant…
Bon article pau!
Per sort n’hi ha que fareu la vostra feina encara que us intentin fer callar, i sempre anireu de cara!!
octubre 1, 2009 a les 9:56 am
M’alegra veure’t per aquí de nou miratge i, a sobre, més en forma que mai per posar les coses al seu lloc i assenyalar la veritat sense concessions.
La democràcia actual, o el que en queda, està malalta i sentenciada amb la pena de mort. És un sistema fora de control, com una pilota en un patí de col·legi, que sempre acaba restant a les mans del més fort. Em sembla que tornem a la llei de la selva…
Tenim una conversa pendent sobre dubtes existencials i morals, però em fa l’efecte que el periodisme està cada cop més arrossegat per aquesta malèvola tendència.
Mentrestant, seguirem al peu del canó, amb la boca ben oberta i defensant la veritat i la dignitat periodística.
Salut i mirall!
octubre 7, 2009 a les 3:58 pm
bé, parlant de llibertat d’expressió avui surt, al teu estimat psoeriodico, una entrevista a una religiosa doctora en medicina que et dona arguments durant una hora per rebutjar la vacuna de la grip A. Menys mal que tenim gent amb una mica de seny, perquè vendre una cortina de fum sobre aquest tema és una mala utilització de la llibertat d’expressió. A quina portada ha sortit que la oms ha canviat la definició de “pandemia”?
aquí està el link:
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=651039&idseccio_PK=1021
octubre 7, 2009 a les 3:59 pm
felicitats per l’article, tot s’ha de dir honorable ilustrat
octubre 7, 2009 a les 4:13 pm
Ome, quina alegria veure’t per aquestes contrades vell amic Escudero! amb tot el carinyo eee…
Més d’una vegada hem parlat de les nostres vides paral·leles i avui és un dia en què els senyals tornen a sobrevolar els nostres caps. Aquest matí he llegit amb interès l’entrevista a la Doctora Forcada i m’ha semblat collonuda (qué Déu em perdoni.jeje). Diu veritats com a punys i amb un llebguatge d’allò més pedagògic. Es veu que és una eminència.
En aquest sentit, s’ha de reconèuixer que el PSOE-riódico ha actuat fent d’altaveu de veus dissidents.
Espero més crítiques ferotges i elogis, si s’escau.
Una birra quan?