Avui i ara

Una finestra mig oberta deixa entreveure el fort sol de primavera, aquell que tothom espera amb candeletes, aquell que omple de gom a gom terrasses de bars, places i parcs.

  Ja és aquí, de nou, amb forces per a tots aquells que han tingut un hivern llarg i fred.

                                                                                                                                                                                                        Júlia

  I amb ell sembla que les universitats resten més calmades, o potser resignades fan silenci fins a poder tornar a treure l’escut i intentar defensar-se d’un Pla que de segur, en sortiran mal parades.

  Al nostre poble, la lluita contra un altre Pla especulatiu continua, tot i que les forces manquen en veure el paisatge gairebé desolador que es pot observar en arribar a les seves portes. Carreteres d’asfalt que acaben a mitja muntanya, gespa artificial que no para de créixer, i les torres elèctriques que resten immòbils al mateix lloc on anys enrere les van plantar…

   Pensava que la intenció era soterrar-les, i que me’n dieu de les màquines parades enmig d’una carretera que causarà més d’un incident degut a l’embolic de línies grogues al terra que cada dia canvien de direcció?

  Mentrestant, un veí, implicat com els que més en la lluita pel seu poble, resta a la presó de Quatre Camins per fer només això, defensar un lloc i un espai on s’hi pugui viure de manera digna, on es respecti l’opinió dels seus habitants, on els beneficis siguin pel poble i la seva gent i no per a empreses multinacionals i ajuntaments.

  Ben entrats a la primavera, i amb la sang més alterada que mai cal que lluitem per tot allò en que creiem, per tot allò que volem i que ens agradaria que arribés a ser real, a poder ser tocat amb les nostres pròpies mans, vist amb els nostres propis ulls, per palpar-ho i poder fregar-nos les parpelles i veure que no és cap somni.

  Lluitem doncs…avui i ara