La vellesa

Innocència i vellesa, bellesa i maduresa. Aquests termes els defineixen, ells tenen l’experiència que d’altres voldrien, han viscut altres temps, altres èpoques. Han treballat de manera incondicional per superar temps difícils, temps de post guerra.

Júlia

Han estat testimonis d’una dictadura incomprensible, han lluitat per uns ideals, per un país, per una llengua i per salvar la pell, la seva i la dels seus. Han sigut pares dels bons. Han traspassat valors i tradicions al seus condescendents i han tirat endavant en un període de transició, parlant d’amagat  però sense embuts.

Com tothom, n’han fet de tots colors, són humans encara que ara semblin vulnerables, han tingut els seus moments d’esplendor, de lluita, de rebel·lió.

Han vist néixer els fills dels seus fills, els han criat i malcriat a la vegada, els han mimat i cuida’t com la cosa més valuosa del món.

La seva vida va començar ara fa més de setanta anys, i per tant s’escurça cada dia més ràpid. Veuen com tot canvia i els costa acceptar aquestes transformacions, però en tenen prou en ser prop dels seus, i és que la família és el seu tresor.

Altres arribaran a veure els fills dels seus néts i es crearà així una cadena immensa de generacions, potser aquests ja gairebé no els recordaran quan creixin, però hauran viscut un moment històric de la seva vida, i de segur els marcarà en el seu devenir.

Ells són forts, valents, lluiten fins al final dels seus dies, no cap lloc a la tristesa, han viscut plens de glòria, de vida, i és així com marxaran.

 

 

Per tu, per ells, que sou valents, que sou tan purs…

Tot anirà bé