Llibertat

Francesc Argemí, Franki, en un acte reivindicatiu a favor dels Països Catalans.

El passat dissabte 10 de maig es va celebrar a la capital del Principat una manifestació en favor de l’alliberament de Francesc Argemí, conegut amb el sobrenom de “Franki”. Es tracta d’un cas més de perversió democràtica per part d’un Estat torturador que vol demostrar la seva força a tots aquells que mirin més enllà de la bandera espanyola i la monarquia. Han convertit Franki en un pres polític català acusat d’ultratge a la bandera imposada -fet pel qual la llei només contempla una multa econòmica i en cap circumstància un empresonament-, i l’han condemnat a 2 anys i 7 mesos de presó per uns suposats delictes d’atemptat a l’autoritat i desordres públics.

L’excusa perfecte per amagar la veritable raó que ha motivat la injustícia: defensar la independència de Catalunya i expressar el rebuig als símbols espanyols que ocupen el nostre territori. Molts ho qualificaran d’acte radical. Jo crec que es tracta d’una declaració de principis amb els teus ideals. Siguin quins siguin. Si un ciutadà espanyol decideix sortir al carrer amb la seva bandera el 12 d’octubre (dia de la hispanitat), estarà sent conseqüent amb els seus principis. Si un ciutadà kosovar, decideix treure dels edificis públics els símbols que els annexen a Serbia (un país que no és el seu), estarà sent conseqüent amb els seus principis. Si un ciutadà escocès defensa la seva nació per sobre de l’unionisme britànic, estarà sent conseqüent amb els seus principis. Si un familiar d’una víctima de l’atemptat de l’11-M decideix votar el PSOE per protestar contra les mentides d’Acebes i el PP, estarà sent conseqüent amb els seus principis. Molts han mort per defensar els seus principis, i encara que la realitat sigui difícil de canviar no abandonarem la lluita i la resistència. Seguirem fidels als nostres pensaments.

Franki ho era i liderava el moviment antirepressiu de la seva ciutat, Terrassa. Franki era un agitador de consciències que explicava les coses tal com succeïen. Per això l’han empresonat, per dir la veritat. La manifestació va congregar unes 1000 o 2000 persones, segons el ball de xifres al que estem acostumats. La cita era a les sis de la tarda a la Plaça Universitat i la pluja va marcar, de principi a fi, la marxa solidària en favor d’una democràcia justa, transparent i igualitària. Tots els assistents anaven equipats amb paraigües, també hi havia algunes estelades que aguantaven el xàfec i pancartes de suport a Franki. La majoria eren independentistes, però aquesta no era la raó principal que els havia fet venir. La raó per la qual eren allà, era la defensa de la democràcia. L’injust empresonament d’un jove que lluita per la llibertat de la seva nació. L’independentisme és la condició ideològica de Franki, però segons el Tribunal Constitucional aquesta no és la causa de la seva condemna. Durant la concentració solidària que havia d’unir la Plaça Universitat i la Plaça Sant Jaume, es van produir dues accions reivindicatives: es van despenjar grans pancartes a l’edifici de Telefònica i a la sèu d’UGT i C.C.O.O. . Grans aplaudiments van celebrar l’esforç dels encaputxats que es van imposar a les altures de la bastida. Durant la manifestació no van cessar els càntics de suport a Franki i en contra d’un Estat que porta el nom de democràcia. No es va produir cap incident amb les forces policials tot i que s’havien desplegat nombroses dotacions antiavalots. Quan es va arribar a la Plaça de les institucions de l’Ajuntament i la Generalitat, els col·lectius organitzadors (Solidartiat Antirepressiva de Terrassa i Alerta Solidària) van llegir diversos manifests de suport i una carta escrita pel mateix Franki des de la presó de Can Brians 2. Així, la jornada reivindicativa va concloure amb un sentit homenatge a la llibertat d’en Franki i un acte de rebuig a la bandera espanyola: els fems van caure amb força sobre Espanya en substitució del foc apagat per la pluja. Però ni l’aigua, ni les tortures, ni els exèrcits opressors aconseguiran fer callar les nostres veus. Lluitarem perquè els presos polítics surtin de les presons, lluitarem perquè les persones no vegin coartada la seva llibertat.