Podem estar pitjor del que estem?
Abril 8, 2008

Zapatero + Rajoy: la fusió entre les dues Espanyes, molt més semblants del que pretenen aparentar...
El debat d’investidura per fer president a José Luis Rodríguez Zapatero ja comença a confirmar els pitjors presagis per a Catalaunya i un Estat de les autonomies on les minories siguin respectades. El president epsanyol només va citar al Partit Popular durnat el seu discurs sense al·ludir ni una vegada a cap partit polític català, basc, gallec o canari. Zapatero, el gran embaucador, perfila els pactes d’estat amb el PP i ofereix una relació de mà estesa a un Rajoy que es veu obligat a ensenyar a la galeria la suposada renovació moderada del seu partit. A socialistes i populars per igual, els interessa acabar amb el pes dels partits nacionalistes i de les altres forçes que encara barren el pas a la bipolarització total. El seu objectiu és canviar la llei electoral per convertir l’Estat espanyol en un sitema majoritari on ningú pugui fer ombra a la seva lluita fraticida. D’aquetsa manera prevaldria el TOT O RES: correrien el risc de perdre importància a la oposició però rebrien una excesiva llibertat d’acció i hegemonia quan estiguèssin al Govern.
No podriem aspirar ni als impossibles Estats plurinacionals o Espanyes federals (per contradictoris que semblin): no cal dir que el somni independentista quedaria totalment fulminat. La democràcia real quedaria substituïda per la concentració de poder i la no representació de tots els colors presents en el panorama polític. Només els forts i més nombrosos resistirien. La proporcionalitat característica de la llibertat restaria en mans d’uns pocs, més ben dit de PSOE i PP.
Encara que se’ns tracti d’una manera calarament inferior a la resta de l’Estat, encara que no se’ns reconeguin drets fonamentals com la identitat, la cultura o l’autonomia com a poble, encara que sent Catalunya un motor d’Espanya no s’aposti per al nostre desenvolupament, encara que l’AVE arribi 16 anys tard, encara que ens prometin les mil i una i després ens donguin les sobres, encara ens estafin amb el finançament…no perdem la il·lusió ni l’esperança per seguir lluitant en favor de la llibertat i el respecte. Però amb un sitema bipolar on el PP i PSOE tinguin el paper d’executors de la veritable representació política estarem ben fotuts… Sí, podem estar pitjor del que estem…
Abril 8, 2008 a les 9:27 pm
Ei Pau, molt bé el blog, quan tingui més temps me’l miraré a fons. T’enllaço el meu.
Salut!
Abril 29, 2008 a les 2:35 pm
Això només serà possible si els catalans els hi dónen permís amb el seu vot o bé, si en nom dels partits catalans hi van persones com en Duran i Lleida (Duran i Ecspanya que diria en Sort).