Macagoncony!

L'única via capaç de d'alliberar Catalunya: el pacte nacional

Els catalans tornem a caure en el mateix parany de sempre, o potser és que sempre hem estat abonats als laxants. En comptes d’unir forces per portar Catalunya a un horitzó de més sobirania, restem hipnotitzats en el poder i en divisons internes que només dilueixen la força dels nostres discursos. Però això ja fa temps que dura: la Catalunya endins i la Catalunya enfora de Prat de la Riba i Francesc Cambó, va ser traspassada a CiU per mitjà de Jordi Pujol i Miquel Roca, mentre que ara l’han heretat els impotents Mas i Duran.

Per molt que Esquerra tregui pit com abanderada de l’independentisme, només cal veure el seu currículum de pactes socialistes per jutjar-ne la transparència. Ara, la guerra fraticida entre Carod i Puigcercós es juga als mitjans públics, per desgràcia de Basté i Rac-1. Els seguidors de l’heroi malaguanyat de Perpinyà i de l’estratega del Tripartit ja han signat la guerra de guerrilles amb petites incursions sobre el terreny que debilitin a l’enemic. Primer va ser Puigcercós el que va abandonar el Govern per fer-se amb les regnes de l’aparell del partit, després Carod va contrarrestar anunciant a Catalunya Ràdio que no es presentaria a la reelecció i aquella mateixa nit Mònica Terribas es convertia en l’altaveu de les paraules del dissident governamental…

Un cop més, l’agenda mediàtica torna a marcar els esdeveniments de la política catalana. I els ciutadans que es fotin! Ni un crit d’esperança d’un catalanisme renovador que allunyi Esquerra d’aliançes amb espanyols! Cap signe de que Convergència arraconi a la cuneta a Unió per deixar de ser el vell partit cagat de la història! Només una esperança, per els espanyols, que en PP Montilla aconsegueixi acabar amb les il·lusions catalanistes i coverteixi el Principat en una regió més de l’Estat Espanyol.