Una collonada necessària
febrer 1, 2010
Abans d’entrar en matèria, m’agradaria apuntar un parell de coses sobre aquesta nova edició de Peus Negres que teniu a les mans. No podia deixar escapar l’oportunitat per destacar la feina que ha fet l’equip de redacció d’enguany, dirigit pel gran Josep I de Santacreu, i on hi hem col·laborat el sociòleg Jonàs Bassó i Comas, el Sergi “Xomi” Pont, el Paquito “Loteria” Duran, el generós impressor Josep Maria Tarrés i un humil servidor. Hem intentat fer una revista atractiva i interessant, tocant tots els temes possibles i, el més important, intentant implicar a la gent de la colla. Per aconseguir-ho, durant les últimes setmanes ens hem dedicat a empaitar unes pobres ànimes caritatives que han fet l’esforç de dedicar una part dels seu temps a expressar-se castellerament parlant. Creiem que hem reeixit, però no baixem la guàrdia, ja que encara ens agradaria comptar amb més opinions. Gràcies a tots. Ara, anem per feina.
Quin sentit tenen els castells dins la realitat en la que conviuen? Quin ha estat i quin és actualment el seu paper en la preservació de la cultura catalana? Compleixen una funció social?
Aquestes i d’altres preguntes es devien plantejar els membres de la UNESCO quan van rebre la visita d’una delegació de representats de la candidatura catalana per convertir els castells en un element de Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat.
Ramon Fontdevila, director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat; Miquel Botella, president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya; i Jordi Roigé, editor de la Revista Castells, van ser els encarregats de presentar la documentació reglamentaria perquè els castells s’unissin oficialment a la llista de propostes ecspanyoles per formar part de la prestigiosa llista de la UNESCO, on cada país hi presenta les seves candidatures. La decisió final es comunicarà durant el 2010.
Personalment, crec que la llista de Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat que elabora la UNESCO és una collonada necessària. M’explicaré. Creieu que un Consell de Savis, assegut a les seves precioses butaques d’un impressionat edifici de París, es podrà fer una petita idea del que són i signifiquen els castells amb una simple carpeta plastificada i quatre vídeos de la Plaça del Blat o de Sant Fèlix? Francament, crec que no. Els castells s’han de viure i s’han de suar en una plaça a les dotze del migdia d’un calorós diumenge d’estiu, s’ha d’estar a la pinya i suportar la llenya, s’ha de celebrar una temporada històrica enmig de l’eufòria col·lectiva, s’ha de ser conscient del que comporten per a la cultura d’una país… i, que em perdonin, però tot això no es pot comprendre per molts premis Nobel, doctorats o càtedres que es tinguin. Fins i tot crec que ni tan sols en són capaços els veïns ecspanyols, els encarregats últims de decidir les candidatures que presentaran a la UNESCO. Per no parlar de que el problema és ja de base quant la nacionalitat amb la que els savis valoraran els castells serà l’ecspanyola… Valga’m Déu! Quina barbaritat!
Amb un exemple ja quedarà tot dit. El passat setembre, el Senat ecspanyol va rebutjar amb els vots de PSOE i PP una moció del grup de l’Entesa Catalana de Progrés per retirar la declaració “d’interès turístic nacional” a les festes en què hi hagi maltractament d’animals o de persones, en clara al·lusió a la cavernícola carnisseria torera. En la seva defensa per aquestes peculiars festes populars, el senador socialista Francisco Javier Sanz va plantejar fins i tot si “el pes que aguanten els típics castellers catalans o el fet que els nens que fan d’anxanetes hagin de pujar dalt dels castells no pot ser considerat també com a maltractament”. No tot és cultura! Pel mateix preu, podríem defensar el dret de pernada, pràctica habitual a l’Edat Mitjana on el Senyor Feudal tenia el dret de desvirgar a totes les dones que s’estaven a punt de casar.
D’altra banda, també voldria aclarir que l’etiqueta de Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat comporta coses positives. Amb la reflexió anterior pretenia qüestionar el sistema de votació i la parafernàlia que envolta aquesta iniciativa promoguda per la UNESCO, així com també el desgavell conceptual que comporta haver de passar pel filtre d’Ecspanya per optar a aquest guardó. Seguim. És important que els òrgans internacionals reconeguin aquells fets i costums locals per tal de preservar-ne la seva existència i per donar-los força en un món globalitzat on sembla que només interessin els béns materials que poden córrer a la borsa i, en aquest sentit, els castells poden ser uns excel·lents ambaixadors de la nostra cultura arreu del món. Està clar que formen part d’aquest grup d’intangibles, no entraré a analitzar-ne els perquès ja que tots els que ho llegiu si que heu suat la cansalada –no com els savis de París–, però sí que m’agradaria convidar-los a que assisteixin a les festes del local i que juguin al futbolí, que vinguin al proper Carnestoltes de la colla, que agafin la bicicleta en les sortides organitzades per en Paco o que siguin prou valents per acudir o la propera Junta (sense faltar eee…). Els castells són molt més que un seguit de persones pujades unes sobre les altres o un engranatge de mans meticulosament arrenglerades. Els castells són cultura i país, un fenomen social i integrador, punt de trobada, amics i fins i tot, en el meu cas, indret on vaig conèixer l’amor.
Així que, senyors de la UNESCO, abans de decidir si els castells poden unir-se a la llista de Patrimoni Cultural e Immaterial de la Humanitat, facin una visita a La Nau qualsevol dimarts o divendres a quarts de 9. I no a aquell llepaculs programa de televisió que només sap parlar de les magnifiques i omnipresents colles grans.
Salut i castells!
P.D: Si no volen venir, més val que ens deixin en pau. Un consell, també poden anar a veure a aquest tal Francisco Javier Sanz i convertir els toros en Patrimoni Animal i Feudal de la Humanitat.
L’Altre
novembre 18, 2009
Dimecres, 11 de novembre. Euskadi. Donosti
Dictador y futur monarca: els inventors de la democràcia
Ja ho sabia, alguna que altra broma m’havia caigut… Sa Majestat el Rei Juan Carlos I de Borbón visitarà avui la seu central de El Diario Vasco, el lloc on estic treballant durant tres setmanes a la capital donostiarra. Arribo al control de seguretat com cada matí, on només entrar es pot trobar aquella vident andròmina dels aeroports que pot saber si carregues metall o de quin color tens els calçotets de la maleta. Llegeix la resta de l’entrada »
La miserable, però eterna, historia de la censura
setembre 30, 2009
La censura és un ens endimoniat que s’ha anat adaptant a qualsevol societat de la historia, imperi el sistema polític que sigui, peti qui peti. Actualment, vivim en una època en que ens vanagloriem de ser uns demòcrates exemplars, tolerants al 100% i acèrrims defensors de la lliberta d’expressió. Bé, de cara la galeria, perquè la censura i el intromissió política en els mitjans de comunicació intenta estendre els seus tentacles fins al fons de l’oceà. Llegeix la resta de l’entrada »
Tots som Arenys de Munt…
setembre 14, 2009
Cartell de la consulta
14 de setembre de 2010, un dia després de la primera consulta de la historia sobre la independència del Principat de Catalunya.
La pregunta? Està d’acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?
SÍ o NO Llegeix la resta de l’entrada »
s’estiu
juny 1, 2009
Relax i vitalitat, blau i verd, puresa i llibertat, i a tu que et suggereix?
És màgica, quan abans d’arribar l’agost reposa les seves aigües tranquil·les i transparents.
-El cel ple d’estels, -mira una estrella fugaç!! –l’has vista??
- demana un desig, corre ràpid. –shhh, no el diguis en veu alta, que sinó no es farà realitat!!
L’horitzó és immens, no té fi.
No existeix un lloc igual, un indret tan ple de puresa i tranquil·litat, o potser és que encara no l’hem trobat.
… però mentrestant, hi seguirem tornant…
Júlia
Avui i ara
maig 5, 2009
Una finestra mig oberta deixa entreveure el fort sol de primavera, aquell que tothom espera amb candeletes, aquell que omple de gom a gom terrasses de bars, places i parcs.
Ja és aquí, de nou, amb forces per a tots aquells que han tingut un hivern llarg i fred.
Júlia
Addictes a l’ajuda – 30 minuts
març 23, 2009
A vegades les coses no són el que semblen.
Benvolgut Sabino Arana
març 10, 2009
Sabino Arana
Actualment se’t recorda com el pare del nacionalisme basc, qui va encunyar el terme Euzkadi en detriment del denominatiu Euskal Herria, defensat per l’esquerra abertzale i per ETA. També reps nombroses crítiques per haver considerat que existia una suposada raça basca superior a la resta d’habitants de l’Estat espanyol. Jo no penso entrar a valorar les teves tesis, només et vull escriure una carta per explicar-te com estan les coses al teu estimat país.
Pau
La vellesa
març 1, 2009
Innocència i vellesa, bellesa i maduresa. Aquests termes els defineixen, ells tenen l’experiència que d’altres voldrien, han viscut altres temps, altres èpoques. Han treballat de manera incondicional per superar temps difícils, temps de post guerra.
Papallones
gener 28, 2009
Mariposas
Silvio Rodríguez
Hoy viene a ser como la cuarta vez que espero
desde que sé que no vendrás más nunca
he vuelto a ser aquel caudal del aguacero
que hizo casi legal su abrazo a tu cintura
y tu apareces por mi ventana
suave y pequeña, con alas blancas
yo ni respiro para que duermas
y no te vayas. Llegeix la resta de l’entrada »
